La rica arrel de la paraula “Olivera”

Se sap que els mitjans de comunicació solem acumular per a l’estiu alguns temes molt interessants però que ja no són d’actualitat. En aquest bloc hem anat guardant algunes setmanes un text que ens va cridar l’atenció i del que volem fer-vos partícips des de fa temps.

I és que el passat 12 de març, en les pàgines del dominical d’El País, va sortir publicat un article interessant del lingüista i historiador francès de l’escriptura Louis-Jean Calvet, titulat “Elogio de las voces diversas” o “¿Necesitamos aprender quechua, si ya hablamos español?”, disponible en la versió electrònica del mitjà.

L’article és una extensa i raonada defensa del plurilingüisme en els països i una crida a les autoritats a respectar i celebrar, des de la tolerància, l’existència d’una riquesa cultural d’aquesta mena.

Per raons òbvies ens va interessar molt el paràgraf que l’autor va dedicar a explicar l’origen de la paraula “olivera” i “oli d’oliva” en llengua espanyola:

“(…) el aceite que se saca de la oliva se sembró de forma natural a partir de la misma raíz, griega, latina o árabe. El par latino olea (“oliva”) y oleum (“aceite”) se mantiene en italiano (olio y oliva) y en francés (huile y olive), mientras que el español partió de la raíz árabe, con las palabras zit, que dio aceite, y zitoun, que dio aceituna. El mismo nexo existe en griego moderno entre Λάδι (“aceite”) y ελιά (“aceituna”). En el Mediterráneo, el aceite no podía ser más que de oliva. Y estas raíces se encuentran también en otros países en los que no crecen olivos, pero cuyas lenguas han tomado prestadas palabras de las lenguas románicas: oil y olive en inglés, öl y olive en alemán, de tal forma que olive oil y olivenöl etimológicamente son tautologías”.

Aquesta tautologia es repeteix en català quan parlem d’oli …d’oliva!

Calvet fa servir aquest exemple per a demostrar que, des de fa segles, els pobles es desplacen i es mesclen, els seus idiomes entren en contacte i prenen paraules i expressions els uns dels altres. El català, com el castellà o el gallec, tenen moltes paraules àrabs, romàniques i d’altres orígens. Així que, finalment, és inútil posar portes al camp: les polítiques de segregació i bloqueig de les migracions semblen destinades al fracàs a llarg termini.

Ens agrada molt que “el nostre oli” sigui un símbol també de riquesa cultural i lingüística!

Carpe Diem

Alfredo i Pierre Ralda